Molt bona nit!

Hble Sra. Laura Borràs, consellera de Cultura, Senyor Alcalde de la ciutat, Digníssimes autoritats, Comissió organitzadora de la nostra arribada. I sobretot, nens i nenes d’Igualada, i famílies, ja hem arribat!

Cada any, el 5 de gener és sempre feliç, però avui la felicitat es multiplica perquè recordem els 75 anys de la primera vinguda del Patge Faruk, el nostre ambaixador, a la vostra ciutat. Fa un munt d’anys, nens i nenes, que li canteu “Benvingut, Patge Faruk!”, oi?. Els vostres pares i mares, ja el van conèixer, de jovenets, el Patge Faruk. I els qui encara teniu al vostre costat àvies i avis –quina sort que teniu!- sapigueu que ells també el van conèixer quan eren uns infants, iguals, ben iguals, que vosaltres avui. Però heu de pensar una altra cosa… Nosaltres tres, els reis d’Orient, fa encara molts més anys que venim a Igualada, i hem conegut ja els vostres pares, avis, besavis, rebesavis… Quina gent més maca que hi ha a la ciutat d’Igualada!

Nosaltres ja veníem quan encara no hi havia avions! Arribàvem en vaixells, des de l’Orient, i ens esperaven uns cavalls i amb ells arribàvem a Igualada… I els vostres paquets els portàvem en uns fardells, també dalt dels cavalls. O en carro! Més tard, ja varem travessar el mar des del cel –en avió-, molt més de pressa, i un cop a terra pugem en cotxes i carrosses, i des de llavors que fem servir també aquests grans camions plens de joguines…

Hem vist els canvis que s’estan fent a Igualada. Hem vist com creix la vostra estimada ciutat d’Igualada.

Avui, en la nostra arribada, a part de portar joguines us volem donar també uns consells:

• Nens i nenes: estimeu als pares i germans. Estimeu als avis, als mestres, als amics i a aquells que encara no ho son.
• Estudieu i treballeu molt. L’educació i la cultura és la millor cosa que us poden donar els vostres pares. Cal que els nens i nenes, i els joves, l’aprofiteu i procureu aprendre d’allò més. Recordeu que el futur esdevindrà segons vosaltres vulgueu. Penseu també en els més febles i desvalguts.
• Pares i avis: ensenyeu a estimar als vostres fills i nets. Penseu que cada dia els hi poseu a les seves mans el futur d’aquest món.
• Ensenyeu-els-hi a estimar i conviure amb altres races i colors.
• Ensenyeu-els-hi a fer cada dia un món millor ple d’esperança i solidaritat.
• Ensenyeu-els-hi a viure cada dia en pau i llibertat.

No us volem entretenir més. Sabem que tots esteu frisosos, amb ganes de què arribem al centre de la ciutat, i que donem ordres als patges, als quals els mana el Patge important, el patge Faruk, a qui tan estimeu –oi que l’estimeu? (Síiii). Doncs ell també us estima i molt!, i farà que els patges arribin a cadascuna de les cases. I sabeu quants patges vénen? Ui!!!! Els teniu aquí: més de 800!

Deixeu-nos dir una darrera cosa. Aquest any, quan el patge Faruk estava a punt de venir a Igualada el 28 de desembre, només volia portar un llibre. Només un! de content que està, per celebrar els 75 anys que fa que us ve a veure per parlar-vos de nosaltres: de Melcior, el rei blanc, de Gaspar, el rei ros, i de Baltasar, el rei negre. Sí, sí, el patge Faruk volia venir amb un sol llibre. Però varem decidir, entre tots, que vingués amb els dos llibres de sempre… En el BLANC però, hi posaríem més fulls dels normals, per escriure-hi noms i noms i més noms. I l’altre llibre quasi sense fulls, perquè volem que no hi quedi gairebé ningú d’apuntat.

Volem ser molt generosos també, amb els infants que no viuen a Igualada, però que ens esperaran a casa d’algun familiar o amic. I la pregunta final. Eh, que heu fet, i que seguireu fent tot l’any, molta, però molta bondat? (Síiiii!) Doncs anem tots junts, ben contents, en direcció a la Soledat i Rambles. Farem que la desfilada sigui ben lluïda!

Consellera, senyor Alcalde, ens hi acompanyen…? Anem-hi!